divendres, 23 d’abril del 2010

PEIX AMB PATATES


Diuen que els bons amics es compten amb els dits d'una mà. A mesura que vas passant per la vida, vas comprovant que això és ben cert. La Pilar forma part d'aquesta mà.  Ella, que a més d'amiga, és una gran cuinera, em va suggerir que provés de fer aquest plat. El va descobrir en un llibret amb què les parades del mercat de Girona obsequien als seus clients i el proposa el restaurant "El Trull" de Lloret, fet que ja garanteix que l'èxit serà notable. Tal dit, tal fet, avui l'hem adaptat a casa i n'hem gaudit molt tots però especialment la Blanca, la petita, que ha repetit tres vegades!

Ingredients:

una cabeça d'alls
2 tomàquets
1 pebrot verd estret
2 o 3 patates per persona
1 molla o un peix similar
uns quants escamarlans
sal, oli i aigua

Es pela la cabeça d'alls i es posen a fregir els grans en una cassola amb força oli fins que són rossos. En aquest punt s'hi afegeixen els tomàquets ratllats i es deixen que coguin uns minuts. Seguidament, s'hi posa el pebrot verd tallat a tires fines i les patates, salades i esqueixades a trossos irregulars. Es  deixen que es vagin fent  amb la cassola tapada, que quedin ben amalgamades amb el suc que es va desprenent. Al cap d'uns deu minuts, s'hi afegeixen un parell de dits d'aigua i es deixa un quart d'hora més, ben tapat. Aleshores, s'hi incorpora el peix, salat i tallat a rodelles gruixudes i, al cap de deu minuts més, s'hi afegeixen els escamarlans. Un parell de minuts més i ja es pot parar el foc. Al plat només li falta servir-lo amb un allioli negat.
Si es vol, en comptes d'aigua es fa un fumet senzill amb el cap del peix. Així encara quedarà més gustós.

2 comentaris:

  1. Hola wapa, vengo a darte las gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario ... ahora me toca a mí corresponderte ...
    Me ha gustado mucho esta caldereta de pescado, un peine estupenda y seguro sabrosísima.
    Un beso y hasta pronto ....

    ResponElimina
  2. Magnífic plat, i el més important, si la Blanca ha repetit és que realment estava bo. Els nens no menteixen (al menys amb les coses de menjar, je,je).
    Una abraçada

    ResponElimina